Per Eduard J. Verger. Posdata, Suplement Cultural, diari Levante, 3 d’abril de 2009
El domador il·lustrat
Marc Granell posa veu poètica als dibuixos de Paco Giménez en un volum publicat per Perifèric
“Gèneres i tècniques. En tots aquells i aquestes es troba a gust el domador que té ben dominada la matèria del seu art. Però el que més sorprén l’espectador atent d’aquest espectacle no és ben bé la perfecció, la nitidesa, la seguretat dels traços, que no seria difícil d’assolir força de regle i compàs, i més amb els mitjans mecànics i electrònics de què hom disposa avui, sinó la gràcia exacta i alhora natural, la naturalitat graciosa i alhora exacta, o aquella qualitat indefinible feta de perfecció aparentment no buscada; que, lluny de fatigar-nos, com més la contemplem més ens fascina, i que només trobem de tant en tant en l’art dels genis, i en la naturalesa sempre. Per bé que l’art de Paco Giménez no té res a veure amb el naturalisme frustrat que caracteritza en el fons, si bé el mirem, tot art naïf; en la seua distorsió del món “real”, en la seua geometria estudiadíssima, fins i tot en les escenes més encisades i fantàstiques, s’acumula un gran pòsit de cultura visual, una saviesa heretada de totes les avantguardes que s’han succeït al llarg del segle vint, des de l’art ‘nouveau’ al ‘cubisme’, des dels ‘fauves’ al ‘pop art’.”
Vore l’article ‘El domador il·lustrat’ en PDF
