Amb motiu de l’exposició ‘Kipling il·lustrat‘ (Més detalls en les notícies anteriors, del 14/02/2011 al 24/02/2011) s’ha editat un llibre que mereix notícia a banda ja que s’allunya del concepte de catàleg per a convertir-se en un llibre de relats il·lustrats.
Els relats corresponen a Rudyard Kipling, “l’escriptor de l’Imperi Britànic” -encara que crític i compromès amb el seu temps- i Premi Nobel de Literatura, del que enguany se celebra el 75 aniversari de la seua mort. Els set relats d’aventures seleccionats són una mostra del seu riquíssim llegat ambientat en l’Índia colonial, i en el llibre estan ordenats de menor a major complexitat en els seus missatges, començant per narracions dirigides als lectors més joves i acabant amb un complex drama psicològic.
Aquesta visió del món es veu enriquida en aquesta ocasió amb les no menys personals reinterpretacions plàstiques d’Ajubel, Pablo Amargo, Pablo Auladell, Arnal Ballester, Isidro Ferrer, Paco Giménez i Pep Montserrat, segons es resumeix més a avall en textos extrets de la web de l’editorial.
Inclou el llibre, a més, dos pròlegs, un de la comissària de l’exposició Lola Pascual i un altre de la gran especialista Teresa Duran; i ha sigut editat luxosament en gran format per l’Editorial Kalandraka.
La idea d’aquest singular llibre -així com de l’exposició homònima- va sorgir de la preclara ment de Carlos Pérez, responsable de la programació del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).
Textos extrets de la web de l’editorial Kalandraka:
… “Als prestigiosos il·lustradors que resolen amb èxit el repte de representar gràficament l’obra de Kipling els uneix un inqüestionable talent creatiu i els diferencia l’estil artístic amb el qual cadascun proposa -des del dibuix i la poètica dels contes- la seua respectiva aproximació a la figura d’aquest intel·lectual que va predir els canvis i els conflictes que en les últimes dècades van revolucionar el món.
“El gat que sempre caminava sols” (The cat that walked by himself, de ‘Just sota stories’, 1902) Ajubel reflecteix en les seues il·lustracions les pors i les esperances dels protagonistes de les escenes, que miren fixament a l’espectador. La seua intensa gamma de colors -rojos, negres, verds, blaus- suggereix les emocions i vivències no menys intenses que transmet el relat, accentuant el valor expressiu de les imatges.
“El petit elefant” (The elephant’s child)
Des de la paradoxa visual, Pablo Amargo sorprèn als lectors amb el seu divertit i inusual llenguatge estètic. La seua mirada va més enllà de l’aparent, fins al punt de camuflar subtils retalls de la selva en una representació de mobles d’estil colonial, amb absoluta elegància i economia de mitjans.
“Rikki-tikki-tavi” (en ‘The jungle book’, 1894):
Isidro Ferrer (Madrid, 1963) evoca les primeres avantguardes amb dibuixos bàsics, entre el blanc i negre, i el to sèpia. Figures rotundes i primitives, poètiques i simbòliques, que transmeten una càrrega sinistra de tensió i intriga. Amb la tècnica del linograbat aconsegueix textures que enriqueixen l’obra en el seu conjunt.
“L’home que va voler ser rei” (The man who would be king, en ‘The Phantom Rickshaw and other Eerie tals’, 1888)
Pep Montserrat beu de les fonts del novè art per a compondre il·lustracions que remeten a l’origen de la impremta, a força d’estampacions en relleu. Els seus dibuixos a dues tintes, amb rètols retallats i superposats, mostren la clara influència del cinema i la fotografia en la seua obra.
“Georgie Porgie” (en ‘Life’s handicap’, 1891)
La proposta estètica de Pablo Auladell enllaça lirisme i misteri, amb imatges oníriques embolicades en una atmosfera ambigua i inquietant. Els seus paisatges, treballats des del gust per la taca, ofereixen una mirada bucòlica per a una tràgica història.
“El regiment perdut” (The lost Legion)
Paco Giménez traça composicions mesurades i meditades de línies netes i precises. Dominant la geometria, les escales i les perspectives, no prescindeix de l’entramat gràfic del que es val en el procés creatiu, integrant-ho en la imatge i aconseguint un efecte modern i dinàmic.
“El conte més bell del món” (The finest story in the world, en ‘Many inventions’, 1893)
Des de l’humor i la ironia del text, Arnal Ballester recorre al color -blanc, roig, negre- com a eina per a identificar anècdotes, espais geogràfics i mentals. Imatges contundents i vibrants, místiques i surrealistes, per a un relat amorós i tan real com la vida mateixa.”…
Més detalls en la web de Kalandraka
Veure mostra del llibre
En el porfoli de la present web, veure il·lustracions de Paco Giménez
Notícies relacionades: del 14/02/2011 al 24/02/2011)
Notícia posterior: Premi Nacional d’Edició