Un altre any més l’APIV organitza una estimulant exposició en el marc de la Fira del Llibre de València:
“El pròxim 10 de març de 2015 es compleixen 20 anys de la mort del cantautor i actor alcoià Ovidi Montllor: un dels màxims exponents de la nova cançó. Ovidi (1942-1995) (…) inicià el 1968 la seua carrera com a cantant (…) posant música als textos de grans autors de la literatura catalana com Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart, a més d’escriure les seues pròpies lletres.
Sota el paraigua d’Ovidi volem retre un homenatge a la seua figura i, per extensió, a la cançó d’autor: aquella que imbrica música i literatura, que respecta profundament el seu públic i que naix del compromís social, de la necessitat de denúncia, de la solidaritat i l’anhel d’un futur esperançador. Cantautors de tot el món i de totes les èpoques com Georges Brassens, Bob Dylan, Paco Ibáñez, Javier Krahe, Atahualpa Yupanqui, Silvio Rodríguez i tants altres, les cançons dels quals hem fet nostres i, per què no admetre-ho, cantussegem mentre dibuixem.
Per aquestes raons, l’Associació Professional d’Il·lustradors de València organitza entre els seus socis l’exposició ‘Ovidi Montllor i la cançó compromesa”
APIV
I aquesta és la meua participació acompanyant a una emotiva cançó amb música de Maria del Mar Bonet i lletra de Lluís Serrahima (1968), inspirada en un fet real.
Escoltar audio amb lletra de la cancó (Romanç amb música popular catalana)
Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
“El seu fill, que no és aquí?”
“N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?